Parlant ahir pel messenger amb vosaltes, estimats amics, em vau fer recordar petites anècdotes que tu Emilio deus recordar per la proximitat en que et trobaves.
El nostre amic i veï teu Luís de Andrés, vivía si no recordo malament en el pis 14 d’un bloc de color gris de 17 pisos, entrant a l’escala a mà esquerra. Dic això per què penso que tot i que per fora es veia un edifici, per dintre estava dividit en dues escales independents amb el seu ascensor particular. En aquest mateix bloc però a l’escala dreta hi vivía la Eva Gutierrez
Recordo que el pis del Luís no era massa gran, però jo el trobava acollidor. També recordo que el seu cotxe era un Citroen CX de color marró o beig. A mi m’encantava aquell cotxe, el trobava super xulo.
Un dia estan a casa seva em va ensenyar un arc amb les seves fletxes de veritat. Jo el vaig veure enorme, ja sigui per que nosaltres erem petits, o per que realment al ser un arc autèntic tenía aquesta mida. Pesava molt però era molt vistós i agradable al tacte. El Luís em va comentar que al seu pare li agradava el tir amb arc i volia practicar-lo.
Havia anat varies vegades a aquell pis. Puc dir amb la boca ben gran que el Luís i jo erem amics. Els seus pares coneixíen a la meva mare. La meva mare també coneixía els pares de la Eva però malauradament no hi vaig anar mai a casa seva. Quan dic que es coneixíen, no vull dir que es saludaven i ja esta, en absolut, si es trobaven pel carrer es passaven estones parlant.
Un dels dies que ens vam veure a casa seva, el Luís em va explicar que se li havia escapat el periquito. Sovint tenien el costum de deixar-lo volar per casa, tancant previament les finestres. La mala fortuna va voler que un dia, sortís l’animal a volar mentre la finestra del menjador estava oberta. No va torna mai més a casa i el Luís estava molt trist.
El Luís era un noi prim, moreno, castellà. Crec que no tenia problemes amb ningú i es feia amb tothom. Era més assemblat al pare que a la mare.
La seva mare era molt endressada, ho guardava tot, tan és així que estan un dia per casa seva em va explicar que guardava en un armari tots els llibres de text des que va començar a estudiar.
Així eren el Luís i la seva familia. Des d’aqui li envío una abraçada molt forta a ell i als seus pares.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Sergi, en efecto. Luís también era muy amigo mío, quizá por eso siempre te he recordado, por que era el nexo de esos dos primeros años de EGB. Creo que se fue del cole en 2º, no lo sé. Vivía en Concilio de Trento, en mi bloque, ese enorme y gris edificio que albergaba tantas familias procedentes de todo el país. Para ir a su casa había que bajar por un pasaje y su portal tenía dos escaleras y dos ascensores. Era un piso bajo, no sé si un segundo o un tercero. Yo vivía en el 13. Recuerdo su coche y que era un chico muy educado y muy bueno. Iba al Eugenio Fuentes Marín conmigo y entramos juntos. Çsu madre era muy amiga de la mía y estas a su vez de la de Cristina. También recuerdo donde vivías tú perfectamente.
Publicar un comentario